La ciutat
Mentre pele les creïlles
la bona de Sichuan
-desmanyotada com mai-
va posant els platets d’arroç, anous,
salsa picant, fullat, bròccoli,
perquè esmorce, encara,
per tres pesos amb quaranta cèntims, plus taxes.
Vaig amb un taxista que mastega un anglés de les illes
i res no sap d’aquest món
llevat del fet que demà haurà
de treballar de nou,
de treballar de nit,
de treballar de dia
i així fins a la fi.
O pot ser Regas qui vinga
quan tradueix Vallejo enmig del llarg hivern
i els clients es lleven l’abric i el pengen
i saluden i demanen un suvlaki, un litre de Retsina,
uns pastissets d’ametles i saluden i conversen
amb un professor d’arameu i la vella Rae Dalven
o el cantor de la bola alimentària,
el nostre peruà Carlos Germán Belli,
somrient i calb en la seua camisa de tortuga.
El meu barri brut es transforma
en el costat sud del Central Park, en alt estiu,
amb les seues piràmides als Pares de la Pàtria, que miren,
cada solstici, la humida soledat d’aquests carrers,
el seu olor a goma ardent,
i els cavalls, galiots del cotxe,
fiquen el cap enmig de les safanòries
alleujant la set del temps.
New York de la misèria i l’opulencia,
amb les teues desfilades de blancs que es queixen,
de negres que es queixen,
de grocs que es queixen,
dels nostres germans que sagnen
pels trenta pesos diaris
i les il·lusions trencades
i l’ànima esmicolada en mil bocins.
Vestida de blanc
espera a l’eixida del metro, sense bragues, com sempre.
El pudent motel amb el seu porno ratllat
els veuria consumir les cinc tandes de carn i aigua
amb què assaciaven la morta vida.
I no tornaria a veure-la
ni a saber de la seua mare malalta
i el seu marit que la colpejava abans de fer l’amor,
ni a assaborir les seues natges cobertes d’un borrissol daurat
i el perfum del seu sexe
més paregut a max factor
que a un cony importat del tròpic.
Obris la porta
i el carrer Sant Marc
es pobla de xicons de pèl rutllat
que busquen un abric vell
per a estar a la moda
i compren llepolies de segona
per a estar a la moda
i es tallen el pèl a l’estil pudrit
per a estar a la moda
i consumeixen tot allò consumible
per a estar a la moda
i ballen com potros de trot
per a estar a la moda
i mosseguen imperdibles a les seues galtes
per a estar a la moda
menjant entre panderoles
iogurt i arròs violeta i pollastre masquerat d’arxiota
i carn de xal de verda podridura
que ofereix un hindú
amb el somrís buit i fètid.
New York
Del menjar barat
i la barata cervesa
i la vida barata.
