Manuela llegeix a Melville les cartes de la fortuna

A Paita,
la vella coneixedora d’homes
llegí la carta de la fortuna
a un jove anglés de clenxes rosses.

Viu les antigues paraules xifrades i les digué:
'Que la ira dels desposseïts et guìe'.

Per a acabar amb el mal i el dolor,
per a no contaminar-se,
a les ànimes sensibles
només els queda la pobresa i la misèria.

Fuig del món i de les seues lleis,
Fuig fins i tot de la mateixa vida.

Traduït al català per Pere Bessó