Proverbis d’un arribat als quaranta
No parles.
Mira com les coses al teu voltant es podreixen.
Confia només en els infants i els animals
i dels ancians aprén la por d’haver viscut massa.
Als teus contemporanis pregunta només coses pràctiques
i comparteix amb ells els teus fracassos, les teues malalties,
les teues angúnies, però mai els teus èxits.
Dels teus germans estima el que és lluny
i tem el que viu a prop.
Als teus pares mai no preguntes pel seu passat
ni tractes d’aclarir amb ells la teua infantesa i joventut.
Amb el teu patró no parles, escriu-li i mai no li contes
els teus plans futurs i menteix-li respecte del teu passat.
Ama la teua dona fins on ella ho permetesca
i si arribes a tindre fills, pensa que,
com en els jocs d’atzar,
podràs guanyar o perdre.
El destí no existeix.
Ets tu el teu destí.
I si arribes a la vellesa
dóna gràcies al cel per haver viscut llargtemps,
però implora amb resignació per la teua prompta mort.
Els que no tenim diners ni poder
valem menys que un cavall,
un gos,
un ocell o una lluna plena.
Els que no tenim diners ni poder
sempre hem callat per a poder viure llargs anys.
Els que no tenim diners ni poder
arribats als quaranta
hem de viure en silenci
en absoluta soledat.
Així ho entengueren els antics,
així ho certifica el present.
Qui no pogué canviar el seu país
abans d’acomplir la quarta dècada,
està condemnat a pagar la seua covardia la resta
del seus dies.
Els herois sempre moriren joves.
No et comptes, entre ells,
i acaba els teus dies
fent el cínic paper d’un home savi.
