La poesia
Què ets sinó la visió de la nit?
Tot allò nocturn et pertany.
Invites als esplèndids banquets dels somnis
i a les no menys esplèndides vetlles de la realitat.
Viatges amb l’home i la dona com si fosses
la flama dels seus ulls, el bordó de la seua felicitat
o el fum espés dels trencs d’alba.
Per a tu, mare del dolor, només hi ha glòria i pesar,
el migdia no està escrit en les teues agendes.
Cap altra cosa no ets, poesia,
que el més alt avenc on el foll,
els mortals,
els desheretats de la sort i la fortuna,
troben aixopluc.
Tu, la detestada, la llebrosa, la purulenta,
ets la millor de les fembres
la millor mare.
La millor esposa
la millor germana
i la más llarga i plaentera de les nits.
