M.M.C
Mire el teu rostre.
Imagine que hauríem estat feliços
si fos jove
com tu,
sense un passat,
sense les conviccions que compràrem al temps.
Mire el teu rostre
i confirme
que res no té ja sentit:
la teua formosor hauria de ser la meua sal de cada dia
la teua joventut em faria viure un altres vint anys.
Mire el teu rostre
i em demane:
Qui establí aquesta rutinària separació d’edats?
Qui la fidelitat com ferro inamobible?
Qui ens llevà la realitat
i només ens deixà el desig?
